La metalurgia en tierras valencianas = La metal·lúrgia a les terres valencianes
[page-n-1]
LA METALURGIA
EN TIERRAS VALENCIANAS
La aparición de la metalurgia es el
resultado de un lento proceso desarrollado durante varios milenios y de
manera independiente en diversas partes del mundo, cuyos orígenes se
remontan, en el Próximo Oriente, al IV
milenio a.c. En la península Ibérica,
la primera metalurgia se remonta al
2500 a.c. asociada a la primera fase
de la Cultura de Los Millares en el
área del sudeste.
Los primeros objetos metálicos en
tierras valencianas se documentan en
un momento avanzado del Eneolítico,
hacia el 2200 a.c., debido a contactos
comerciales con focos metalúrgicos
próximos. Es a partir de entonces, con
la Cultura del Vaso Campaniforme,
cuando oemos generalizarse el uso del
metal. Acompañando a estos vasos en
forma de campana invertida y rica
decoración, encontramos puñales de
cobre de hoja triangular plana y con
lengüeta para enmangue, punzones de
sección cuadrada, puntas de jabalina
de forma oval y larga espiga, llamadas también de Palmela, y algunos
pequeños adornos como aretes o espirales de cobre y plata.
Testimonios de la actividad metalúrgica en nuestras tierras son los hallazgos de escorias de fundición en yacimientos como la Ereta del Pedregal, de
Navarrés; Les Moreres, de Crevillent, y
Castillarejo de los Moros, de Andilla;
crisoles en Peña la Dueña, de Teresa;
moldes de fundición en Mola Alta de
Serelles, de Alcoi; y de gran variedad
de tipos metálicos como los puiiales
con remaches para su enmangue, puntas de flecha, hachas, cinceles, sierras
y punzones a los que habría que añadir las alabardas y objetos de adorno
de los poblados argáricos en la provincia de Alicante.
La presencia de hornos y áreas de
fundición en poblados como la Lloma
de Betxí, de Paterna; La Horna, de
Asp, y Penya Negra, de Crevillent, atestiguan la pujanza de la metalurgia a
partir de la Edad del Bronce.
Diversos objectes metil.lics: alabarda, punta
de fletxa,punta de Palmela, punyal amb
reblons, punyal de Ilengiieta, punxó i desteal.
Diferentes objetos metálicos: alabardo, punta de
flecha, punta de Palmela, puñal de remaches,
puñal de lengüeta, punzón y hacha.
[page-n-2]
A LES TERRES VALENCIANES
Forn de fundició. Penya Negra, de Crevillent.
Horno de fundición. Penya Negra, de Creuillent.
Motle bivalve per a la fabricació de destrals,
metAl.liques. Mola Alta de Serelles, de Alcoi.
Molde biualuo para la fabricación de hachas
metálicas. Mola Alta de Serelles, de Alcoi.
L'aparició de la metal.lúrgia és el
resultat d'un lent procés desenvolupat
durant diversos mil.lennis i d e
manera independent en diverses
parts del món, els orígens de la qual
es remunten, en el Proxim Orient, al
IV mil.leni a.c. A la península Iberica, la primera metal.lúrgia se situa
en el 2500 a.c. associada a la primera fase de la Cultura de Los Millares
en I'Area del sud-est.
Els primers objectes metil.lics en
terres valencianes queden documentats en un moment avancat de
I'Eneolític, cap al 2200 a.c., a causa
dels contactes comercials amb nuclis
metal.lúrgics proxims. Des d'aleshores, amb la Cultura del Vas Campaniforme, veiem que es generalitza
I'ús del metall. Acompanyant aquests
vasos en forma de campana invertida i rics en decoració, trobem punyals de coure de fulla triangular
plana i amb una llengueta per a
I'emmanegament, punxons de secció
quadrada, puntes de javelina de
forma oval i llarga espiga, anomenades també de Palmela, i alguns petits
adorns com anelles o espirals de
coure o plata.
Testimonis de I'activitat metal.lúrgica a les nostres terres són les troballes d'escoria de fundició en jaciments com I'Ereta del Pedregal, a
Navarrés; les Moreres, a Crevillent, i
Castillarejo de los Moros, a Andilla;
gresols a Peña la Dueña, a Teresa;
motles de fundició a la Mola Alta de
Serelles, a Alcoi; i una gran varietat
de tipus metAl.lics com ara punyals
amb reblons per emmanegar-hi, puntes de fletxa, destrals, cisells, serres
i punxons als quals caldria afegir les
alabardes i els objectes d'adorn dels
poblats argirics de la prpvíncia
d'Alacant.
La presencia de forns i Arees de
fundició en poblats com la Lloma de
Betxí, a Paterna; La Horna, a Aspe, i
Penya Negra, a Crevillent, testimonien la puixanca de la metal.lúrgia
a partir de 1'Edat del Bronze.
[page-n-3]
LA METALURGIA
EN TIERRAS VALENCIANAS
La aparición de la metalurgia es el
resultado de un lento proceso desarrollado durante varios milenios y de
manera independiente en diversas partes del mundo, cuyos orígenes se
remontan, en el Próximo Oriente, al IV
milenio a.c. En la península Ibérica,
la primera metalurgia se remonta al
2500 a.c. asociada a la primera fase
de la Cultura de Los Millares en el
área del sudeste.
Los primeros objetos metálicos en
tierras valencianas se documentan en
un momento avanzado del Eneolítico,
hacia el 2200 a.c., debido a contactos
comerciales con focos metalúrgicos
próximos. Es a partir de entonces, con
la Cultura del Vaso Campaniforme,
cuando oemos generalizarse el uso del
metal. Acompañando a estos vasos en
forma de campana invertida y rica
decoración, encontramos puñales de
cobre de hoja triangular plana y con
lengüeta para enmangue, punzones de
sección cuadrada, puntas de jabalina
de forma oval y larga espiga, llamadas también de Palmela, y algunos
pequeños adornos como aretes o espirales de cobre y plata.
Testimonios de la actividad metalúrgica en nuestras tierras son los hallazgos de escorias de fundición en yacimientos como la Ereta del Pedregal, de
Navarrés; Les Moreres, de Crevillent, y
Castillarejo de los Moros, de Andilla;
crisoles en Peña la Dueña, de Teresa;
moldes de fundición en Mola Alta de
Serelles, de Alcoi; y de gran variedad
de tipos metálicos como los puiiales
con remaches para su enmangue, puntas de flecha, hachas, cinceles, sierras
y punzones a los que habría que añadir las alabardas y objetos de adorno
de los poblados argáricos en la provincia de Alicante.
La presencia de hornos y áreas de
fundición en poblados como la Lloma
de Betxí, de Paterna; La Horna, de
Asp, y Penya Negra, de Crevillent, atestiguan la pujanza de la metalurgia a
partir de la Edad del Bronce.
Diversos objectes metil.lics: alabarda, punta
de fletxa,punta de Palmela, punyal amb
reblons, punyal de Ilengiieta, punxó i desteal.
Diferentes objetos metálicos: alabardo, punta de
flecha, punta de Palmela, puñal de remaches,
puñal de lengüeta, punzón y hacha.
[page-n-2]
A LES TERRES VALENCIANES
Forn de fundició. Penya Negra, de Crevillent.
Horno de fundición. Penya Negra, de Creuillent.
Motle bivalve per a la fabricació de destrals,
metAl.liques. Mola Alta de Serelles, de Alcoi.
Molde biualuo para la fabricación de hachas
metálicas. Mola Alta de Serelles, de Alcoi.
L'aparició de la metal.lúrgia és el
resultat d'un lent procés desenvolupat
durant diversos mil.lennis i d e
manera independent en diverses
parts del món, els orígens de la qual
es remunten, en el Proxim Orient, al
IV mil.leni a.c. A la península Iberica, la primera metal.lúrgia se situa
en el 2500 a.c. associada a la primera fase de la Cultura de Los Millares
en I'Area del sud-est.
Els primers objectes metil.lics en
terres valencianes queden documentats en un moment avancat de
I'Eneolític, cap al 2200 a.c., a causa
dels contactes comercials amb nuclis
metal.lúrgics proxims. Des d'aleshores, amb la Cultura del Vas Campaniforme, veiem que es generalitza
I'ús del metall. Acompanyant aquests
vasos en forma de campana invertida i rics en decoració, trobem punyals de coure de fulla triangular
plana i amb una llengueta per a
I'emmanegament, punxons de secció
quadrada, puntes de javelina de
forma oval i llarga espiga, anomenades també de Palmela, i alguns petits
adorns com anelles o espirals de
coure o plata.
Testimonis de I'activitat metal.lúrgica a les nostres terres són les troballes d'escoria de fundició en jaciments com I'Ereta del Pedregal, a
Navarrés; les Moreres, a Crevillent, i
Castillarejo de los Moros, a Andilla;
gresols a Peña la Dueña, a Teresa;
motles de fundició a la Mola Alta de
Serelles, a Alcoi; i una gran varietat
de tipus metAl.lics com ara punyals
amb reblons per emmanegar-hi, puntes de fletxa, destrals, cisells, serres
i punxons als quals caldria afegir les
alabardes i els objectes d'adorn dels
poblats argirics de la prpvíncia
d'Alacant.
La presencia de forns i Arees de
fundició en poblats com la Lloma de
Betxí, a Paterna; La Horna, a Aspe, i
Penya Negra, a Crevillent, testimonien la puixanca de la metal.lúrgia
a partir de 1'Edat del Bronze.
[page-n-3]