[page-n-1]
GLOSSARIDETERMES
· aC/ dC: abans de Crist / després de Crist. Símbol que indica que una data s’expressa en l’escala cronològica solar que
té el seu origen en l’any del naixement de Crist.
· ANE / DNE: abans de la nostra era / després de la nostra era. Símbol que indica que una data s’expressa en l’escala
cronològica solar que té el seu origen en l’any del naixement de Crist.
· Anàlisi d’isòtops: estudi de diversos components químics presents en els ossos humans que permeten reconstruir la
dieta ingerida per les persones.
· Androcèntric: visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.
· Art paleolític cantàbric: art que es desenvolupa en la cornisa cantàbrica entre el 30.000 i el 10.000 BP, caracteritzat
per realitzar-se en cavitats profundes, amb representacions de caràcter figuratiu i simbòlic.
· Art Llevantí del Mediterrani Occidental: estil d’art rupestre caracteritzat per la representació naturalista d’homes, dones
i animals. Escenes pintades en color roig, negre i blanc, realitzades entre el 8.000 i el 3.000 aC. en abrics a l’aire lliure.
· Art moble: realitzat sobre suports menuts com ara pedres, ossos, banyes o ivori.
· Artefactes: qualsevol objecte material moble sobre el qual l’ésser humà haja intervingut.
· Assentament: lloc on es va establir un grup humà.
· BC: Before Christ. Abans de Crist.
· Bifaç: instrument lític que presenta retoc en ambdues cares i l’extrem distal agusat. Es coneixen també com destrals de mà.
· Bonobo: és un primat del gènere dels ximpanzés, denominat també «ximpanzé pigmeu». Pan paniscus.
· BP: Before Present. Abans del present.
· Burí: artefacte de pedra que presenta un angle diedre i la funció del qual és ranurar. Servia per a treballar la banya, l’os,
i gravar sobre les roques.
· Cal BC: símbol que indica que una datació absoluta ha estat calibrada d’acord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
· Cal BP: símbol que indica que una datació absoluta ha estat calibrada d’acord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
· Calcolític: pertanyent o relatiu al període prehistòric de transició entre el 2.700 i el 2.200 aC, entre el Neolític i l’Edat del
Bronze, caracteritzat per la introducció de la metal·lúrgia.
· Campaniforme: tipus de vas ceràmic amb forma de campana invertida que dóna nom a una cultura que es desenvolupa entre el 2.600 i 2.250 aC.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
163
[page-n-2]
· Carcaix: caixa portàtil per a fletxes, ampla i oberta per dalt, estreta per baix i penjant d’una corda o corretja amb què es
portava del muscle esquerre al maluc dret.
· Cistes de pedra: soterrament que consisteix en quatre lloses laterals i una cinquena que fa de coberta.
· Cognats: aquelles persones relacionades amb un individu per llaços de consaguinitat.
· Coxals: pertanyents o relatius al maluc.
· Cultura Argàrica: Cultura de l’Edat del Bronze Antic (2.250-1.600 aC) que s’estenia pel SE de la Península Ibèrica, caracteritzada per poblats amb muralles defensives i soterraments amb rics aixovars. Hi van desenvolupar una economia agrària complexa, utilitzaren l’arada i també la metal·lúrgia i la mineria.
· Desgreixant: additiu que es barreja amb el fang per a fer-lo resistent a la cocció.
· Descendència matrilineal: la que passa de mares a fills.
· Descendència patrilineal: la que passa de pares a fills.
· Descendència cognàtica: comprén tots els descendents d’un antecessor definit per una combinació de vincles per
mitjà de la línia materna o paterna en qualsevol combinació.
· Diacrònic: es diu dels fenòmens que tenen lloc al llarg del temps, en oposició als sincrònics.
· Edat del Bronze: període comprés entre el 2.200 i el 700 aC.
· Endogàmia: preferència que du els individus a casar-se només al si del seu grup de parentiu particular.
· Esteatopígia: terme provinent del grec que significa “greix en els glutis” o “grassor controlada”.
· Estudis osteològics: relacionats amb els ossos.
· Etnoarqueologia: disciplina que relaciona l’arqueologia amb l’etnologia. El seu objectiu és investigar la conducta sociocultural contemporània des d’una perspectiva arqueològica.
· Etnografía: descripció sistemàtica d’una cultura contemporània única.
· Figures d’embalum redó: l’escultura d’embalum redó és aquella obra aïllada visible des de tots els angles i que pot ser
rodejada per l’espectador. L’escultura d’embalum redó es denomina també exempta.
· Filiació: procés en el qual els individus són socialment assignats als seus pares.
· Gestosi: denominació de tots aquells problemes que es poden presentar, des del començament de la gestació fins a la
finalització.
· Gilania: definida per Gimbutas com una forma de societat pacífica i feliç que va ser destruïda a la fi de Neolític i substituïda per societats patriarcals.
· Habitus: lògica pràctica i sentit d’ordre que s’aprén inconscientment a través de les normes establides en la vida quotidiana.
· Hexis: experiències socials creades per les categories de gènere, classe o edat.
· Hipoplàsia dental: defecte en la formació de l’esmalt dental.
· Holocè: època més recent del període quaternari, que abasta des de fa uns 10.000 anys fins als nostres dies.
· Homo neanthertalensis: grup humà denominat Homo sapiens neandertalensis que va viure a Europa entre el 200.000
i el 35.000 BP, caracteritzat per un gran volum corporal i encefàlic.
· Impressió basilar amb platibasília: malformació cranial.
· Indústria lítica: conjunt d’objectes mobiliaris de pedra utilitzats o fabricats per les persones durant la prehistòria.
· Inhumació: cadàver enterrat.
· Loess: dipòsit de llim eòlic que cobreix àmplies extensions continentals en latituds mitjanes-altes d’Euràsia i Amèrica del
Nord. Es forma en temps de clima fred i sec.
164
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-3]
· Megàlits: monuments prehistòrics construïts amb pedres grans.
· Mesolític: període prehistòric situat entre el Paleolític Superior i el Neolític, que va durar aproximadament entre el 10.000
i el 5.000 aC.
· Micròlit: instrument molt menut de pedra tallada.
· Necròpoli: cementiri d’una comunitat determinada.
· Neolític: període comprés entre el 7.000 i 2.800 aC, caracteritzat per l’inici de l’agricultura i la ramaderia.
· Neolític cardial: període antic dins del neolític mediterrani occidental caracteritzat per l’ús de la ceràmica decorada amb
impressions feta sobre la superfície amb les vores de les conquilles del gènere Cardium.
· NMI: Nombre Mínim d’Individus. Mètode per a establir l’abundància de les espècies en conjunts faunístics, es basa en
el càlcul del nombre mínim d’animals necessaris per a justificar els ossos identificats. També es fa servir en l’estudi de
les restes humanes.
· Osteoarqueologia: s’ocupa de l’estudi de les ossades arqueològiques.
· Paleoantropologia: disciplina que estudia les restes d’homínids i de primats relacionats amb l’evolució humana.
· Paleolític Inferior: període datat entre fa 1.000.000 d’anys i 100.000 a Europa.
· Paleolític Mitjà: període datat entre fa 100.000 i 35.000 anys a Europa.
· Paleolític Superior: període datat entre fa 35.000 i 12.000 anys a Europa.
· Paleopatologia: disciplina que estudia les malalties detectades en les restes humanes del passat.
· Paquípods: definició donada per H. Obermaier per a descriure un tipus d’arquers de l’art llevantí caracteritzats per ser
individus naturalistes amb cames molt gruixudes de musculatura modelada i tòrax curt.
· Part distòcic: part difícil o amb complicacions.
· Piriforme: que té forma de pera. Aquest terme s’utilitza per a descriure la forma dels caps en l’art rupestre llevantí.
· Plaqueta: suport de pedra sobre el qual es pinta o es grava en determinats períodes històrics.
· Plistocè: època del període terciari, que abasta des de fa 2 milions d’anys fins a fa 10.000 anys.
· Prehistòria: època de la història anterior a l’escriptura.
· Prolactina: hormona que estimula la secreció làctia.
· Rascadora: instrument lític realitzat sobre un resquill o fulla que presenta en una o més vores un retoc continu que pot
ser pla, semiabrupte, escamós o escaleriforme.
· Registre arqueològic: nom genèric donat al conjunt d’elements formals originats per l’acció social pretèrita que perduren fins a l’actualitat i que constitueixen les fonts de l’arqueologia.
· Resquills: trossets de pedra despresos del nucli per percussió o pressió.
· Somàtic: en un ésser animat, que és material o corpori.
· Talla: treball de la pedra mitjançant extraccions per a obtenir instruments.
· Talla levallois: tècnica de talla de la pedra en la qual es predeterminen la forma de les extraccions mitjançant la preparació del nucli.
· Talla per pressió: tècnica de talla de la pedra en la qual es fa servir un compressor.
· Trilla: instrument per a trillar. Acció i efecte de trillar.
· Tròfic: pertanyent o relatiu a la nutrició.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
165
[page-n-4]
GLOSSARIDETERMES
· aC/ dC: abans de Crist / després de Crist. Símbol que indica que una data s’expressa en l’escala cronològica solar que
té el seu origen en l’any del naixement de Crist.
· ANE / DNE: abans de la nostra era / després de la nostra era. Símbol que indica que una data s’expressa en l’escala
cronològica solar que té el seu origen en l’any del naixement de Crist.
· Anàlisi d’isòtops: estudi de diversos components químics presents en els ossos humans que permeten reconstruir la
dieta ingerida per les persones.
· Androcèntric: visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.
· Art paleolític cantàbric: art que es desenvolupa en la cornisa cantàbrica entre el 30.000 i el 10.000 BP, caracteritzat
per realitzar-se en cavitats profundes, amb representacions de caràcter figuratiu i simbòlic.
· Art Llevantí del Mediterrani Occidental: estil d’art rupestre caracteritzat per la representació naturalista d’homes, dones
i animals. Escenes pintades en color roig, negre i blanc, realitzades entre el 8.000 i el 3.000 aC. en abrics a l’aire lliure.
· Art moble: realitzat sobre suports menuts com ara pedres, ossos, banyes o ivori.
· Artefactes: qualsevol objecte material moble sobre el qual l’ésser humà haja intervingut.
· Assentament: lloc on es va establir un grup humà.
· BC: Before Christ. Abans de Crist.
· Bifaç: instrument lític que presenta retoc en ambdues cares i l’extrem distal agusat. Es coneixen també com destrals de mà.
· Bonobo: és un primat del gènere dels ximpanzés, denominat també «ximpanzé pigmeu». Pan paniscus.
· BP: Before Present. Abans del present.
· Burí: artefacte de pedra que presenta un angle diedre i la funció del qual és ranurar. Servia per a treballar la banya, l’os,
i gravar sobre les roques.
· Cal BC: símbol que indica que una datació absoluta ha estat calibrada d’acord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
· Cal BP: símbol que indica que una datació absoluta ha estat calibrada d’acord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
· Calcolític: pertanyent o relatiu al període prehistòric de transició entre el 2.700 i el 2.200 aC, entre el Neolític i l’Edat del
Bronze, caracteritzat per la introducció de la metal·lúrgia.
· Campaniforme: tipus de vas ceràmic amb forma de campana invertida que dóna nom a una cultura que es desenvolupa entre el 2.600 i 2.250 aC.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
163
[page-n-2]
· Carcaix: caixa portàtil per a fletxes, ampla i oberta per dalt, estreta per baix i penjant d’una corda o corretja amb què es
portava del muscle esquerre al maluc dret.
· Cistes de pedra: soterrament que consisteix en quatre lloses laterals i una cinquena que fa de coberta.
· Cognats: aquelles persones relacionades amb un individu per llaços de consaguinitat.
· Coxals: pertanyents o relatius al maluc.
· Cultura Argàrica: Cultura de l’Edat del Bronze Antic (2.250-1.600 aC) que s’estenia pel SE de la Península Ibèrica, caracteritzada per poblats amb muralles defensives i soterraments amb rics aixovars. Hi van desenvolupar una economia agrària complexa, utilitzaren l’arada i també la metal·lúrgia i la mineria.
· Desgreixant: additiu que es barreja amb el fang per a fer-lo resistent a la cocció.
· Descendència matrilineal: la que passa de mares a fills.
· Descendència patrilineal: la que passa de pares a fills.
· Descendència cognàtica: comprén tots els descendents d’un antecessor definit per una combinació de vincles per
mitjà de la línia materna o paterna en qualsevol combinació.
· Diacrònic: es diu dels fenòmens que tenen lloc al llarg del temps, en oposició als sincrònics.
· Edat del Bronze: període comprés entre el 2.200 i el 700 aC.
· Endogàmia: preferència que du els individus a casar-se només al si del seu grup de parentiu particular.
· Esteatopígia: terme provinent del grec que significa “greix en els glutis” o “grassor controlada”.
· Estudis osteològics: relacionats amb els ossos.
· Etnoarqueologia: disciplina que relaciona l’arqueologia amb l’etnologia. El seu objectiu és investigar la conducta sociocultural contemporània des d’una perspectiva arqueològica.
· Etnografía: descripció sistemàtica d’una cultura contemporània única.
· Figures d’embalum redó: l’escultura d’embalum redó és aquella obra aïllada visible des de tots els angles i que pot ser
rodejada per l’espectador. L’escultura d’embalum redó es denomina també exempta.
· Filiació: procés en el qual els individus són socialment assignats als seus pares.
· Gestosi: denominació de tots aquells problemes que es poden presentar, des del començament de la gestació fins a la
finalització.
· Gilania: definida per Gimbutas com una forma de societat pacífica i feliç que va ser destruïda a la fi de Neolític i substituïda per societats patriarcals.
· Habitus: lògica pràctica i sentit d’ordre que s’aprén inconscientment a través de les normes establides en la vida quotidiana.
· Hexis: experiències socials creades per les categories de gènere, classe o edat.
· Hipoplàsia dental: defecte en la formació de l’esmalt dental.
· Holocè: època més recent del període quaternari, que abasta des de fa uns 10.000 anys fins als nostres dies.
· Homo neanthertalensis: grup humà denominat Homo sapiens neandertalensis que va viure a Europa entre el 200.000
i el 35.000 BP, caracteritzat per un gran volum corporal i encefàlic.
· Impressió basilar amb platibasília: malformació cranial.
· Indústria lítica: conjunt d’objectes mobiliaris de pedra utilitzats o fabricats per les persones durant la prehistòria.
· Inhumació: cadàver enterrat.
· Loess: dipòsit de llim eòlic que cobreix àmplies extensions continentals en latituds mitjanes-altes d’Euràsia i Amèrica del
Nord. Es forma en temps de clima fred i sec.
164
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-3]
· Megàlits: monuments prehistòrics construïts amb pedres grans.
· Mesolític: període prehistòric situat entre el Paleolític Superior i el Neolític, que va durar aproximadament entre el 10.000
i el 5.000 aC.
· Micròlit: instrument molt menut de pedra tallada.
· Necròpoli: cementiri d’una comunitat determinada.
· Neolític: període comprés entre el 7.000 i 2.800 aC, caracteritzat per l’inici de l’agricultura i la ramaderia.
· Neolític cardial: període antic dins del neolític mediterrani occidental caracteritzat per l’ús de la ceràmica decorada amb
impressions feta sobre la superfície amb les vores de les conquilles del gènere Cardium.
· NMI: Nombre Mínim d’Individus. Mètode per a establir l’abundància de les espècies en conjunts faunístics, es basa en
el càlcul del nombre mínim d’animals necessaris per a justificar els ossos identificats. També es fa servir en l’estudi de
les restes humanes.
· Osteoarqueologia: s’ocupa de l’estudi de les ossades arqueològiques.
· Paleoantropologia: disciplina que estudia les restes d’homínids i de primats relacionats amb l’evolució humana.
· Paleolític Inferior: període datat entre fa 1.000.000 d’anys i 100.000 a Europa.
· Paleolític Mitjà: període datat entre fa 100.000 i 35.000 anys a Europa.
· Paleolític Superior: període datat entre fa 35.000 i 12.000 anys a Europa.
· Paleopatologia: disciplina que estudia les malalties detectades en les restes humanes del passat.
· Paquípods: definició donada per H. Obermaier per a descriure un tipus d’arquers de l’art llevantí caracteritzats per ser
individus naturalistes amb cames molt gruixudes de musculatura modelada i tòrax curt.
· Part distòcic: part difícil o amb complicacions.
· Piriforme: que té forma de pera. Aquest terme s’utilitza per a descriure la forma dels caps en l’art rupestre llevantí.
· Plaqueta: suport de pedra sobre el qual es pinta o es grava en determinats períodes històrics.
· Plistocè: època del període terciari, que abasta des de fa 2 milions d’anys fins a fa 10.000 anys.
· Prehistòria: època de la història anterior a l’escriptura.
· Prolactina: hormona que estimula la secreció làctia.
· Rascadora: instrument lític realitzat sobre un resquill o fulla que presenta en una o més vores un retoc continu que pot
ser pla, semiabrupte, escamós o escaleriforme.
· Registre arqueològic: nom genèric donat al conjunt d’elements formals originats per l’acció social pretèrita que perduren fins a l’actualitat i que constitueixen les fonts de l’arqueologia.
· Resquills: trossets de pedra despresos del nucli per percussió o pressió.
· Somàtic: en un ésser animat, que és material o corpori.
· Talla: treball de la pedra mitjançant extraccions per a obtenir instruments.
· Talla levallois: tècnica de talla de la pedra en la qual es predeterminen la forma de les extraccions mitjançant la preparació del nucli.
· Talla per pressió: tècnica de talla de la pedra en la qual es fa servir un compressor.
· Trilla: instrument per a trillar. Acció i efecte de trillar.
· Tròfic: pertanyent o relatiu a la nutrició.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
165
[page-n-4]