Prehistòria i cinema
Vanesa Mora Casanova
2012
Tríptico
[page-n-1]
Ao, le dernier Néandertal. Jacques Malaterre, 2010.
By courtesy of UGC Images.
Fa un milió d'anys.
Hal Roach, 1940.
El clan del l'ós de les cavernes.
Michael Chapman, 1986.
By courtesy of Vertice 360.
Sa majestat Minor. Jean-Jacques Annaud 2007.
By courtesy of Mediapro.
Fa un milió d'anys. Don Chaffey, 1966.
By courtesy of Exclusive Media.
[page-n-2]
La prehistòria és un dels períodes més poc representats en el cinema de
ficció. En el cas del paleolític, tres exemples paradigmàtics: La recerca del
foc, El clan del l'ós de les cavernes i Ao, le dernier néandertal, basats en sengles novel·les han treballat la reconstrucció històrica amb més ambició.
Del neolític i l'edat dels metalls destaca un llargmetratge recent amb un
to mitològic, ambientat en una illa grega: Sa majestat Minor.
Esta exposició pretén donar a conéixer les produccions audiovisuals
de ficció i fer reflexionar sobre les idees que han transmés a la societat,
mostrant quin és el coneixement que, a hores d'ara, tenim sobre els aspectes més rellevants de la prehistòria i com es reprodueixen les idees
sobre este període en l'imaginari col·lectiu exemplificat en el cine.
L'eix central de l'exposició és la relació entre el coneixement sobre la
prehistòria i el cine de ficció, i el seu discurs està organitzat per a donar
resposta a les qüestions següents:
¿Quins mites i quines idees ha fixat el cinema?
Un audiovisual amb exemples de la història del cine de temàtica prehistòrica mostra la plasmació en els guions d'idees i mites sobre el passat i
la cerca de respostes sobre el present, mostrant la importància del context
social i històric en què es van realitzar les pel·lícules.
¿Com podem comprendre este món de llum i ombres?
El mite de la caverna, de Plató, representa en l'exposició dues idees:
l'accés al coneixement i la llanterna màgica. La cova reforça l'ambient
prehistòric, ja que és un lloc on es viu i on es transmeten idees per mitjà
de l'art.
¿Com es construeix una història en el passat?
El elements del rodatge de Sa majestat Minor, acompanyats de referents
històrics i arqueològics i del making of, exemplifiquen la relació entre
realitat i ficció en la construcció del relat fílmic.
La investigació prehistòrica i la creació fílmica transcorren en paral·lel
i es nodreixen mútuament. El cinema es documenta a partir dels coneixements generals i científics, però també és cert que el cinema transmet i
fixa idees i narratives esteses socialment que condicionen les hipòtesis del
treball científic. El cinema, com a fàbrica de somnis, i l'arqueologia, com
a reconstrucció del passat, es donen la mà en aquesta exposició amb la finalitat de superar els condicionants i les idees preconcebudes i avançar
en la recerca i en l'adequada difusió del nostre passat remot.
¿Com ens representem el passat?
En molts casos, la literatura constitueix la base dels guions cinematogràfics i arreplega explicacions sobre els orígens de les societats humanes.
Els cartells de cinema mostren una iconografia que combina idees
sobre el passat i estètiques del present.
¿Qui som, com som, on vivim i què fem els humans?
La necessitat de plasmar la vida quotidiana en les accions de les narracions fílmiques implica anar més enllà en la interpretació arqueològica.
El grau de documentació i formació dels actors afecta la credibilitat dels
elements de la producció cinematogràfica: decorats, localitzacions, caracterització, vestuari i accions reconstruïdes. Els fotogrames i les fotografies de formació d'actors presentats en l'exposició són una prova de la
complexitat d'esta tasca.
Projecte expositiu:
Museu de Prehistòria de València. Diputació de València
Darqueo. Estudio y Difusión del Patrimonio, S.L.
Col·labora:
Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay
de la Generalitat Valenciana
Institut Français de Valencia
Fons exposats:
Darqueo. Estudio y Difusión del Patrimonio S.L.
Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia, Ricardo Muñoz Suay
de la Generalitat Valenciana
Museu de Prehistòria de València
Filmoteca Española
Fotogrames i seqüències citades:
His Prehistoric Past (1914) / The Dinosaur and the Missing Link (1917) / The First Circus (1921)
/ Lost World (1925) / One Million B.C. (1940) / Prehistoric Women (1950) / The Neanderthal
Man (1953) / Cesta do Praveku (1955) / The Wild Women of Wongo (1958) / One Million Years
B.C. (1966) / Slaves Girls (1967) / 2001. A Space Odyssey (1968) / When Dinosaurs Ruled the
Earth (1970) / Quando le Donne Avevano la Coda (1970) / Quando le Donne Persero la Coda
(1971) / Creatures the World Forgot (1971) / Quando gli Uomini Armaro la Clava e le Donne Fecero Din-Don (1971) / La guerre du Feu (1981) / Caveman (1981) / The Clan of the Cave Bear
(1986) / Missing Link (1988) / The Flintstones (1994) / Sa Majesté Minor (2007) / Making of
Sa Majesté Minor (2007) / Ao le Dernier Néandertal (2009)
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
SETEMBRE 2012 - MAIG 2013
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 - 46003 València.
Tel. informació: 963 883 565. Visites concertades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Horari de visita: dimarts a diumenge, de 10 a 20 h. Entrada gratuïta
Amb la col·laboració de:
El Museu de Prehistòria de València és una institució pública, dedicada a la investigació i difusió de l'arqueologia, amb
accés i servicis gratuïts
[page-n-3]
Ao, le dernier Néandertal. Jacques Malaterre, 2010.
By courtesy of UGC Images.
Fa un milió d'anys.
Hal Roach, 1940.
El clan del l'ós de les cavernes.
Michael Chapman, 1986.
By courtesy of Vertice 360.
Sa majestat Minor. Jean-Jacques Annaud 2007.
By courtesy of Mediapro.
Fa un milió d'anys. Don Chaffey, 1966.
By courtesy of Exclusive Media.
[page-n-2]
La prehistòria és un dels períodes més poc representats en el cinema de
ficció. En el cas del paleolític, tres exemples paradigmàtics: La recerca del
foc, El clan del l'ós de les cavernes i Ao, le dernier néandertal, basats en sengles novel·les han treballat la reconstrucció històrica amb més ambició.
Del neolític i l'edat dels metalls destaca un llargmetratge recent amb un
to mitològic, ambientat en una illa grega: Sa majestat Minor.
Esta exposició pretén donar a conéixer les produccions audiovisuals
de ficció i fer reflexionar sobre les idees que han transmés a la societat,
mostrant quin és el coneixement que, a hores d'ara, tenim sobre els aspectes més rellevants de la prehistòria i com es reprodueixen les idees
sobre este període en l'imaginari col·lectiu exemplificat en el cine.
L'eix central de l'exposició és la relació entre el coneixement sobre la
prehistòria i el cine de ficció, i el seu discurs està organitzat per a donar
resposta a les qüestions següents:
¿Quins mites i quines idees ha fixat el cinema?
Un audiovisual amb exemples de la història del cine de temàtica prehistòrica mostra la plasmació en els guions d'idees i mites sobre el passat i
la cerca de respostes sobre el present, mostrant la importància del context
social i històric en què es van realitzar les pel·lícules.
¿Com podem comprendre este món de llum i ombres?
El mite de la caverna, de Plató, representa en l'exposició dues idees:
l'accés al coneixement i la llanterna màgica. La cova reforça l'ambient
prehistòric, ja que és un lloc on es viu i on es transmeten idees per mitjà
de l'art.
¿Com es construeix una història en el passat?
El elements del rodatge de Sa majestat Minor, acompanyats de referents
històrics i arqueològics i del making of, exemplifiquen la relació entre
realitat i ficció en la construcció del relat fílmic.
La investigació prehistòrica i la creació fílmica transcorren en paral·lel
i es nodreixen mútuament. El cinema es documenta a partir dels coneixements generals i científics, però també és cert que el cinema transmet i
fixa idees i narratives esteses socialment que condicionen les hipòtesis del
treball científic. El cinema, com a fàbrica de somnis, i l'arqueologia, com
a reconstrucció del passat, es donen la mà en aquesta exposició amb la finalitat de superar els condicionants i les idees preconcebudes i avançar
en la recerca i en l'adequada difusió del nostre passat remot.
¿Com ens representem el passat?
En molts casos, la literatura constitueix la base dels guions cinematogràfics i arreplega explicacions sobre els orígens de les societats humanes.
Els cartells de cinema mostren una iconografia que combina idees
sobre el passat i estètiques del present.
¿Qui som, com som, on vivim i què fem els humans?
La necessitat de plasmar la vida quotidiana en les accions de les narracions fílmiques implica anar més enllà en la interpretació arqueològica.
El grau de documentació i formació dels actors afecta la credibilitat dels
elements de la producció cinematogràfica: decorats, localitzacions, caracterització, vestuari i accions reconstruïdes. Els fotogrames i les fotografies de formació d'actors presentats en l'exposició són una prova de la
complexitat d'esta tasca.
Projecte expositiu:
Museu de Prehistòria de València. Diputació de València
Darqueo. Estudio y Difusión del Patrimonio, S.L.
Col·labora:
Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay
de la Generalitat Valenciana
Institut Français de Valencia
Fons exposats:
Darqueo. Estudio y Difusión del Patrimonio S.L.
Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia, Ricardo Muñoz Suay
de la Generalitat Valenciana
Museu de Prehistòria de València
Filmoteca Española
Fotogrames i seqüències citades:
His Prehistoric Past (1914) / The Dinosaur and the Missing Link (1917) / The First Circus (1921)
/ Lost World (1925) / One Million B.C. (1940) / Prehistoric Women (1950) / The Neanderthal
Man (1953) / Cesta do Praveku (1955) / The Wild Women of Wongo (1958) / One Million Years
B.C. (1966) / Slaves Girls (1967) / 2001. A Space Odyssey (1968) / When Dinosaurs Ruled the
Earth (1970) / Quando le Donne Avevano la Coda (1970) / Quando le Donne Persero la Coda
(1971) / Creatures the World Forgot (1971) / Quando gli Uomini Armaro la Clava e le Donne Fecero Din-Don (1971) / La guerre du Feu (1981) / Caveman (1981) / The Clan of the Cave Bear
(1986) / Missing Link (1988) / The Flintstones (1994) / Sa Majesté Minor (2007) / Making of
Sa Majesté Minor (2007) / Ao le Dernier Néandertal (2009)
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
SETEMBRE 2012 - MAIG 2013
Museu de Prehistòria de València. Corona, 36 - 46003 València.
Tel. informació: 963 883 565. Visites concertades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Horari de visita: dimarts a diumenge, de 10 a 20 h. Entrada gratuïta
Amb la col·laboració de:
El Museu de Prehistòria de València és una institució pública, dedicada a la investigació i difusió de l'arqueologia, amb
accés i servicis gratuïts
[page-n-3]
Back to top