Puntal dels Llops. Olocau. 1979

15-07-197931-07-1979Rosa Enguix Alemany
{"lg-vlca":""El jaciment ES troba en terrenys del C.l.R. núm. 7 amb base a Marines, a 447 m. sobre el nivell del mar i entre els Km.14 i 15 de la carretera local de Bétera a Olocau, en terme municipal d'aquesta última localitat. Es tracta d'un xicotet poblat, de 54 m. de llarg per 17 d'ample, fortament defensat per una muralla en la seua vessant accesible i per un alt tallat, ubicat en un punt estrategic: pas natural de Llíria a Segorbe, al final de les estribacions que dominen el pla del Camp de Túria.
El recinte presenta una muralla en molt Bon estat de conservació i d'aspecte acurat sobre la qual es referma, una segona muralla de construcció més tosca. A la part més alta del poblat s'alça una torre de doble parament, rectangular, de pedres molt ben enquadrades. A 6 m. d'aquesta última i paral.lela a ella corre un llenç de grans blocs poligonals que tanca el recinte en la seua part més septentrional i que desapareix sota un derrumbament de la muralla, el qual possiblement oculte un accés cap a l'interior del recinte.
Diverses prospeccions i excavacions clandestines aconsellaven una excavació formal. La finalitat dels treballs era d'estudiar i netejar la zona expoliada i anar delimitant-hi algunes zones del poblat. A la campanya de 1978 s'assenyalà una zona de possibles habitatges al costat oest,. El primer supòsit queda confirmat en aparéixer dos murs, paral.lels entre ells i perpen-diculars a la muralla, a la zona més remoguda pels rebuscadors. Es féu una prova, assenyalada amb la lletra C, de 4x1 m., orientada de llevant a ponent, paral.lela a les efectuades l'any anterior i que tallava transversalment part del poblat. Els resultats d'aquesta a nivell d'obtenció de materials foren escassos i poc aclaridors, ja que estaven mesclats. Nogensmenys, revela la possible existència de dos habitatges separats entre sí per 1 metres: al tall de llevant i paral.lel a ell va eixir un mur, l''interior del qual hauria de mirar cap a l'est i altres dos murs més que formaven l'entrada d'un altre habitatge orientat cap a ponent. Pero sota d'aquests tres murs n'ix un altre de forma circular el qual recorre tota la prova de NO a SE. Ensems, s'hi obrí una nova prova, la D, de 2x3 m., orientada de N a S i perpendicular a la prova C, separada uns 4 metres de la muralla, corresponent també a la zona remoguda. Aquesta prova queda dividida per un mur que separava dues estances, les Da i Db; a la Da correspon l'entrada que apareixia a la prova C, i el material no va ésser molt abundós (fragments de ceràmica ibèrica, amfores jifragments de vasos de vernís negre) localitzant-se preferentment a l'angle NO i a la base del mur. Aquest hahitatge queda també dividit per un muret de pedres poc significant. L'estatigrafia mostra un sol nivell iberic que acaba a la base del mur; a sota va eixir terra molt negra, cremada, i altra terra blanca, compacta, la qual indica el final del nivell iberic. Més avall es troben pedres soltes i terrissa fins arribar al sol verge.
A l'habitatge Db, el nivell iheric que correspon al mur era de terra negra amb material abundós: ceràmiques ibèriques, figures de terracota, peces de telar, fussioles, ponderals, etc., tot plegat presentant senyals d'haver sofert l'acció del foc. A la base del mur aparegué una capa de terra negra i gran quantitat de ceramica espatllada i per sobre ella restes d'espart trenat formant una estora. Per sota d'aquest nivell eixia la capa de terra blanca, compacta, les pedres soltes i finalment una terra marró amb trossos de terrissa.
Per a obrir una nova prova, la E, es va medir la distancia existent entre els murs de les proves C i D que corresponien a un habitatge amb l'esperança de poder investigar una habitació. Ja s'hi tenia un habitatge localitzat, pero estava quasi tot enderrocat pels excavadora clandestins. Efectivament, als posa cm apareixia un mur a la vora del tall sud, paral.lel al de la prova D. El material trobat va ésser molt abundós i estava ben conservat, trobant-s'hi diversos vasos complets. Cal destacar la manca de ceràmica importada i una planxa de plom gran, restes de fundició, les restes d'un possible "oinotxoe" decorat amb una escena de cacera i d'altres motius vegetals: és important assenyalar la gran quantitat de fragments d'amfores que apareixieu al tall de ponent en una terra cuita, molt dura, amb restes de calç. En la resta de la prova el material és més diversificat essent la terra generalment negr-sa. Com succeeix en les proves anteríors, a la base del mur apareix la terra blanca compacta i per sota d'ella les pedres de xicoteta grandaria.
En primer lloc es dedicà l'atenció a la possible estança compresa entre els murs de les proves D i E, a la qual varem denominar Departament número1l. La seua estratigrafía sembla la d'un estrat iberic d'un metre de potencia, que és el que correspon a l'altura del mur. Aquest Departament és de forma rectangular, de 3x8 m i es troba orientat perpendicularnient a la muralla amb l'entrada per l'extrem sud del mur de llevant. L'aparell deis murs està format en la seua base i en alguna trams que arriben fins a la meitat de l'altura per grans blocs de pedra confrontada sobre els quals es col.locaren filades més o menys horitzontals de maçons mitjans, ben treballats. N'estan assentades en sec, amb fang i petites pedres als intersticis. Únicament el mur sud, cap a la meitat del seu recorregut,presenta una forma davallada cap a la muralla. A l'altura de la base dels murs i en tota la meitat sud havia una capa de terra negra amb restes d'estora carbonitzada i per sota una gran quantitat de tests molt espatllats, formant un paviment ceramic. Al cantó NE del Departament hi ha un enllosat de lloses de rodé formant un cuart de cercle.
Els materials apareguts foren molt abundants i espectaculars sobretot en la meitat de llevant de l'estança, de terra negra, mentre que en la meitat de ponent, de blocs de terra cuita amb restes de calç, són més freqüents les àmfores i la ceràmica comuna. D'entre les peces a destacar cal ressenyar: de ceràmica de vernís negre, dos cràters dels quals un porta un grafit grec, diverses pateres amb palmetes impresses al fons interior, copes fragmentades, dues lluernes i un guttus en forma de peu amb sandalia, i dos thymiateria de terracota en forma de cap femení; de ceràmica ibàrica, gerres, oinotxoes, vasos caliciformes, tapadores, amfores, etc., i de metall, una campaneta, un tros de fíbula, una punta de dard i altra de llança, diversos ponderals i una paleta allargada.
Com a conclusió, s'hi poden avançar dos fets: 1) hi existeixen 3 nivells ben diferenciats, l'I, de replé, el qual acaba a la part superior deis murs, el II, ibèric, d'una potencia equivalent a l'altura d'aquests, amb ric i abundós material d'importació, i el III, al qual apareix terrisssa possiblement de l'Edat del Bronze; i 2), s'han pogut delimitar 4 estances a la zona SO del jaciment, paral.leles entre sí i perpendiculars a la muralla, de les quals 2 tenen entrada per l'interior del poblat, segurament per un carrer central. Les ceràmiques importades son datables entre la segona meitat del segle IV fins a la primera meitat del segle II a. de C." (La tasca del Servei d'Investigació Prehistòria i del seu museo el passat any 1979, pp. 103-106)"}
Back to top