Cova del Parpalló. Gandia. 1931

30-11-1930Mariano Jornet Perales
"A les excavacions realisades durant els anys anteriors en la Cova del Parpalló (Gandia), s'havia deixat intacta la part del fondo de la gran cambra. (...) Aquesta part va ser l'excavada enguany, el que es va fer amb una precuació major si cap que per al restant de la cova amb el fi de que no es perguera ninguna observació ni ninguna resta per menuda que fora."

"...algunes novetats s'han presentat. Entre aquestes destaca l'aparició de varies plaques grans de pedres amb animals pintats en roig, negre o groc; els eixemplars amb animals ben caracterisats no passen de mija dotzena pero el fet de tindre la seua cronologia segura els dona un valor extraordinari per al problema de l'evolució de l'art durant el paleolític superior. Un detall que té el seu interés, es el de que varies de les pintures presenten el contorn gravat rústicament."

"Dins dels quatre metros de nivells magdalenians han pogut establir-se, (...), quatre períodes que corresponen amb prou exactitut als quatre inferiors dels sis que H. Breuil establí a base de les troballes franceses. I no deixa de resultar curiós el fet de trobar-se, no soles una cultura magdaleniana tan al Sur, sino que ella coincidixca tan completament en la successió del magdalenià en comarques situades molt cap al interior de França. (...) Al llarc de totes aquestes etapes del magdalenià, l'art, en plaques de pedra gravades, es molt abundant i mostra curiosos dibuixos d'animals (cérvol, cabra, cavall, bou, porc senglar) i geomètrics; poc a poc es veu la seua variació des dels gravats fins i prou perfectes de les capes superiors fins els mes rústics i de llínies múltiples dels començaments del magdalenià. En quant a les peces de sílex repetixen els tipos coneguts de l'época i el seu treball va fent-se ,mes grosser conforme retrocedim en el magdalenià fins aplegar al període inicial en que es rar trobar una peça hàbilment tallada."

"Tot això canvia en prou rapidea a l'entrar en el premagdalenià. Des dels 4 als 4'50 metros (...) Els sílex son ben tallats, molts presenten retocs i alguns dels seus tipos son be clàssics: fulles de dors rebaixat i puntes de La Gravette (...) Si be pot considerar-se aquest nivell com equivalent a l'aurinyacià final, el ser en part continuació del període anterior i la presència en ell d'algunes rares puntes de treball solutrià poden autorisar també la denominació que va proposar en la recent visita a la nostra colecció el sabi francés H. Breuil, de solutrià llevantí final."

"No menys sorprenent es la capa inferior (...) des dels 4'50 metros fins els 5'25 metros. Ací estem ja plenament dins de la tècnica solutriana, pero al costat de les puntes de fulla de llorer apareixen les d'aletes i pedúncul amb gran varietat de formes, totes elles maravelloses pel seu treball i pel que supon l'aparició de tipos que fins ara s'havien cregut propis del neolític, en un nivell solutrià."

"A partir dels 5'25 metros fins aplegar als 6'25 han desaparegut les puntes solutrianes d'aletes i pedúncul al igual que les puntes de dors rebaixat i mossa, continuant en canvi les solutrianes de fulla de llorer; estem, per tant, en un solutrià normal ple, amb art encara. Algunes puntes amb retoc parcial ens indiquen que ens trobem en el proto-solutrià en el nivell inferior a 6,25 metros, sense que desapareixca del tot el gravat i la pintura."

(La Labor del Servicio de Investigaciones Prehistóricas y su Museo en el pasado año 1931: 5-11)










Back to top